Resum de la trobada amb en Ramon Vilà

El passat dimecres dia 15 de maig ens va visitar a l’Espai d’Intercanvi el psicòleg holístic Ramón Vilà Albareda, que ha dedicat molts anys de la seva vida a l’ensenyament des de la vessant holística, integral i saludable.

En comptes d’exposar un tema com sol ser habitual, va preferir que fóssim nosaltres les mares, pares i mestres qui plantegéssim els dubtes i així  poder respondre’ns.

Es va començar amb una sessió de relaxació per distendre’ns i estar més oberts a la comprensió. Es van plantejar qüestions com les següents:

·         És bo que els pares juguin amb els seus nens sempre o això els impedeix que aprenguin a jugar sols?

·         És beneficiós jugar a “les lluites” amb els nostres fills?

·         Quina és la millor manera de solucionar els conflictes quan dos nens volen una mateixa cosa?

·         Com podem assimilar la lentitud dels nostres fills o els seus ritmes especials?

·         Com controlar l’excés de tv o ordinador/internet?

·         Com respondre als nens preguntes compromeses (per ex. sobre sexe)?

·         És bo que els nens facin activitats extra escolars?

·         La importància del joc

·         Les diferents maneres de treballar per ambients

·         Com trobar la complicitat amb els pares per la transformació que s’està gestant?

·         Els límits: el que és just.

 Totes elles es van respondre seguint unes mateixes pautes:

Sempre que poguem hauríem d’intentar veure les coses no des del nostre món d’adults si no des del dels infants. Ells són nens i no poden entendre els nostres judicis però nosaltres si tenim la capacitat d’entendre els seus.

Encara que sigui un tòpic, la paciència és l’últim que hauríem de perdre, val més pensar bé les nostres decisions amb temps que no pas reaccionar amb tensió i després penedir-se’n, i si perdem els estreps una abraçada o el diàleg davant d’una situació d’estrès sempre serà millor que no pas un crit.

De la mateixa manera, el càstig hauria de ser l’últim recurs a prendre, la via del diàleg i de la comprensió ha d’anar sempre per davant. Això no suposa però que s’hagi de cedir: si es castiga que sigui sempre amb criteri i essent coherents. Ells, més tard o més d’hora ens demanaran explicacions i haurem de saber donar-les.

Els nens, a l’igual que el ritme de la natura, necessiten el seu temps de treball i de descans, és a dir, l’escola seria el seu “treball” intel·lectual i/o físic. Fora d’ella  s'hauria de deixar pas a la distensió i l’alliberament personals per carregar així forces pel dia següent. D’aquesta manera aprenen també a estructurar el seu temps i a no ser constantment dirigits ja que això els encamina a una falta de recursos i, avui en dia aquests són essencials.

L’educació tal i com la coneixem fica a tots els alumnes en un mateix sac i no tots tenen les mateixes capacitats i/o habilitats, ni millors ni pitjors, sinó diferents. El nen ha de ser educat amb la possibilitat d’escollir una opció personal segons les seves capacitats i habilitats, no segons la imposició dels pares o d’un sistema quadriculat i impositiu. Es necessita doncs una escola més plural i oberta a les expectatives reals de la pluralitat humana.

Fomentar la cooperació davant la competitivitat és una feina que l’educació actual no contempla. Si volem un món global millor hem d’educar els nostres fills en base a la suma de tots, en l’amor, i no propiciant l’oposició i la confrontació.

Pel que fa a la manera de tractar el sexe amb els infants es va dir que és bo tractar el sexe amb naturalitat, considerant que és una de les manifestacions humanes i de la vida més precioses que existeix. El sexe és creador de vida i de la mateixa manera que estimem la vida, és bo que els nens visquin els sexe amb estimació i respecte, sense tabús ni repressions. Per aquesta raó, també és necessari informar i educar bé els infants sobre aquest tema. La naturalitat és molt important per viure bé, de manera saludable, la pròpia sexualitat.

També es va reflexionar sobre la metodologia dels ambients, on cada nen i nena pot triar el seu procés d’aprenentatge a través de diferents propostes en diferents espais preparats i adequats per l’aprenentatge autònom. D’aquesta manera i amb l’acompanyament d’un adult l’infant segueix un procés natural sense imposicions on es respecta la individualitat de la persona. Aquests processos també permeten, doncs, que l’aprenentatge arribi a tots els nens segons les seves necessitats i que desenvolupin la pròpia essència de manera holística i natural, sense realitats fragmentades ni castracions exteriors..

Quant als límits també es va dir que són vitals per els infants i sense cap mena de dubte, és responsabilitat de l’adult posar-los amb la màxima coherència possible. De la mateixa manera que un adult no pot nedar en una piscina sense parets un infant no pot créixer sense conèixer els límits de la vida, els límits que se li marquen. Els límits són indispensables i ajuden als nens i nenes a créixer amb seguretat i a tenir una bona base a on sustentar-se.

El joc és importantíssim per totes les persones, no només pels infants sinó també pels adults. Seríem infinitament més feliços si conservéssim el nen interior que sap gaudir jugant.

Els mestres ja saben la verdadera importància del joc en els infants, és la seva manera de descobrir el món, els altres, la realitat que els envolta.... Els nens es relacionen jugant, és la seva millor forma d’expressió. El joc és la base del seu aprenentatge i està demostrat que jugar és la millor manera d’aprendre.