El passat dimecres dia 15 de maig ens va
visitar a l’Espai d’Intercanvi el psicòleg holístic Ramón Vilà Albareda, que ha
dedicat molts anys de la seva vida a l’ensenyament des de la vessant holística,
integral i saludable.
En comptes d’exposar un tema com sol ser
habitual, va preferir que fóssim nosaltres les mares, pares i mestres qui plantegéssim
els dubtes i així poder respondre’ns.
Es va començar amb una sessió de relaxació
per distendre’ns i estar més oberts a la comprensió. Es van plantejar qüestions
com les següents:
·
És bo que els pares juguin
amb els seus nens sempre o això els impedeix que aprenguin a jugar sols?
·
És beneficiós jugar a “les
lluites” amb els nostres fills?
·
Quina és la millor manera de
solucionar els conflictes quan dos nens volen una mateixa cosa?
·
Com podem assimilar la lentitud
dels nostres fills o els seus ritmes especials?
·
Com controlar l’excés de tv
o ordinador/internet?
·
Com respondre als nens
preguntes compromeses (per ex. sobre sexe)?
·
És bo que els nens facin
activitats extra escolars?
·
La importància del joc
·
Les diferents maneres de
treballar per ambients
·
Com trobar la complicitat
amb els pares per la transformació que s’està gestant?
·
Els límits: el que és just.
Totes elles es van respondre seguint unes
mateixes pautes:
Sempre que poguem hauríem d’intentar veure
les coses no des del nostre món d’adults si no des del dels infants. Ells són
nens i no poden entendre els nostres judicis però nosaltres si tenim la
capacitat d’entendre els seus.
Encara que sigui un tòpic, la paciència és
l’últim que hauríem de perdre, val més pensar bé les nostres decisions amb
temps que no pas reaccionar amb tensió i després penedir-se’n, i si perdem els
estreps una abraçada o el diàleg davant d’una situació d’estrès sempre serà
millor que no pas un crit.
De la mateixa manera, el càstig hauria de ser
l’últim recurs a prendre, la via del diàleg i de la comprensió ha d’anar sempre
per davant. Això no suposa però que s’hagi de cedir: si es castiga que sigui
sempre amb criteri i essent coherents. Ells, més tard o més d’hora ens
demanaran explicacions i haurem de saber donar-les.
Els nens, a l’igual que el ritme de la
natura, necessiten el seu temps de treball i de descans, és a dir, l’escola seria
el seu “treball” intel·lectual i/o físic. Fora d’ella s'hauria de deixar pas a la distensió i
l’alliberament personals per carregar així forces pel dia següent. D’aquesta
manera aprenen també a estructurar el seu temps i a no ser constantment
dirigits ja que això els encamina a una falta de recursos i, avui en dia
aquests són essencials.
L’educació tal i com la coneixem fica a tots
els alumnes en un mateix sac i no tots tenen les mateixes capacitats i/o
habilitats, ni millors ni pitjors, sinó diferents. El nen ha de ser educat amb
la possibilitat d’escollir una opció personal segons les seves capacitats i
habilitats, no segons la imposició dels pares o d’un sistema quadriculat i
impositiu. Es necessita doncs una escola més plural i oberta a les expectatives
reals de la pluralitat humana.
Fomentar la cooperació davant la
competitivitat és una feina que l’educació actual no contempla. Si volem un món
global millor hem d’educar els nostres fills en base a la suma de tots, en
l’amor, i no propiciant l’oposició i la confrontació.
Pel que fa a la manera de tractar el sexe amb
els infants es va dir que és bo tractar el sexe amb naturalitat, considerant
que és una de les manifestacions humanes i de la vida més precioses que
existeix. El sexe és creador de vida i de la mateixa manera que estimem la
vida, és bo que els nens visquin els sexe amb estimació i respecte, sense tabús
ni repressions. Per aquesta raó, també és necessari informar i educar bé els
infants sobre aquest tema. La naturalitat és molt important per viure bé, de
manera saludable, la pròpia sexualitat.
També es va reflexionar sobre la metodologia
dels ambients, on cada nen i nena pot triar el seu procés d’aprenentatge a
través de diferents propostes en diferents espais preparats i adequats per
l’aprenentatge autònom. D’aquesta manera i amb l’acompanyament d’un adult
l’infant segueix un procés natural sense imposicions on es respecta la
individualitat de la persona. Aquests processos també permeten, doncs, que
l’aprenentatge arribi a tots els nens segons les seves necessitats i que
desenvolupin la pròpia essència de manera holística i natural, sense realitats
fragmentades ni castracions exteriors..
Quant als límits també es va dir que són
vitals per els infants i sense cap mena de dubte, és responsabilitat de l’adult
posar-los amb la màxima coherència possible. De la mateixa manera que un adult
no pot nedar en una piscina sense parets un infant no pot créixer sense
conèixer els límits de la vida, els límits que se li marquen. Els límits són
indispensables i ajuden als nens i nenes a créixer amb seguretat i a tenir una
bona base a on sustentar-se.
El joc és importantíssim per totes les
persones, no només pels infants sinó també pels adults. Seríem infinitament més
feliços si conservéssim el nen interior que sap gaudir jugant.
Els mestres ja saben la verdadera importància
del joc en els infants, és la seva manera de descobrir el món, els altres, la
realitat que els envolta.... Els nens es relacionen jugant, és la seva millor
forma d’expressió. El joc és la base del seu aprenentatge i està demostrat que
jugar és la millor manera d’aprendre.
