diumenge, 24 de febrer del 2013

Suggeriments per comunicar-nos amb els nens



 M'ESTÀS ESCOLTANT?
TRUCS PER A COMUNICAR-NOS AMB ELS NOSTRES FILLS I FILLES. 
Obstacles que impedeixen la comunicació en la família:
-  Generalitzacions: Sempre estàs pegant a la teva germana, mai no obeeixes. (Segurament en algun moment fa alguna cosa diferent, a pegar la seva germana. I segurament, algun dia, ha sabut obeir.)
-  Judicis: Jutjar els missatges que reps: La mare, quan l'adolescent arriba del carrer, diu: Sembla que avui arribes més tard. El noi replica: Què passa?, Els altres dies arribo abans?. Sempre estàs pendent de l'hora a què vinc!
-  No saber escoltar per comprendre bé el que volen dir realment.
-  Donar voltes i voltes a una cosa que va succeir fa ja temps. Donar voltes a la "meva versió" del conflicte. Per a què donar-li tanta importància a esdeveniments ja passats?
Omplir la comunicació de retrets, acusacions, lamentacions, amenaces, i preguntes inquisidores.
-  L'abús dels: Tu hauries de..., Jo hauria fet;
En comptes dels: Què et sembla si..., potser et convingui, Em convé, He decidit, em preocupa que...
-  Interrompre les exposicions de l'altre, per la "pressa del dir" mentre no hi ha la disposició d'escoltar.
La manca de coherència entre les nostres paraules i les nostres actituds. Actituds que afavoreixen la comunicació:
Donar informació positiva
Saber reconèixer les qualitats, mèrits i història dels altres.
Entrenar-nos per a millorar les nostres habilitats comunicatives
Empatizar o posar-nos en el lloc de l'altre
Donar missatges coherents i no contradictoris
Saber escoltar amb atenció
Expressar sentiments
Crear un clima emocional que faciliti la comunicació Demanar la opinió
Alliçonar/ Fer retrets/ Lamentar-se/ Comparar/ Acusar/

"vaja, ja ho entenc!, mmhmm?, Ja veig!"s o similars, en lloc de preguntar i
aconsellar
Donar nom als sentiments: "Home, que et diguin això, fa mal, ho entenc..." "Veig que això et preocupa..." Les frases obertes deixen passar el fuid comunicatiu
Concedir els seus desitjós en la fantasia: "m'encantaria tenir una vareta màgica o tenir poders màgics per a..." "T'imagines, que... "Entenc que t'hagis empipat amb el teu germà. Ara li dius el què vols amb la llengua, no amb els punys"
Descriure més que preguntar Quan plora, en lloc de preguntar el perquè: "Veig que hi ha una cosa que et posa trista..."
Assertivitat Quan ens insulten, quan s'empipen: "Sé que estàs enfadat per... Però igualment..."
"Veig que estàs enfadat per..., però no em pots cridar, si vols en parlem, però més tranquils"
"No m'agrada el que acabo d'escoltar. Si estàs empipat per alguna cosa, m'ho dius amb altres paraules"
Ocupar-los en ajudar.
Deixar clar el que n'esperem
Donar opcions en allò secundari (il·lusió de triar)
Actuar a la segona: Primera: s'informa Segona: s'actua
Permetre al nen que experimenti les conseqüències de les seves faltes. (Conseqüències naturals a l'acte en si)
I comuniqueu en positiu!

              ANNA IGLESIAS COLL, mestra i assessora familiar



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada